MIQUEL DE RENZI

Les ciutats Talment arestes al paisatge, tot i que ho son, de paisatge sobre planes o cims, veremen, a llurs ecisades artéries i venes, els carrers, els suc de vides atrent per l´onada dels rellojes cuant passa, generosa, terrible alhora,per les altes costes on es gronxen l´atzar i l´energia. Aquests carrers donen ferms, la besada o el cop a les sabates del desig que es mou en cuansevol istant del cercle __tenen la fosca raresa del temples, perfum i dolor_que rete els eixams d´éssers esmaperduts pujats als mobles en una bruida i callada vorera. La destral a fet créixer portes negres als edificis,amb seny; les finestres són ulls delicats que proyecten raigs de seda sobre un servell de memoróries enfosquides per tants impediments inutils a l´hora de prendre un lloc la prim rovell enreixat pels balcons. Puc veure, allunyades, les torres balnques i ñbrunes, carregades amb la llet dipositada per sonoritats deleroses als vents incendi