Sagunt 17 de desembre de 1993
LA CLAROR DE L ´AIGUA
Ara comprenc que l´abséncia és un esclat
de fruita dels alocs que nodreixen l´ombra,
caire i veertigen de la claror de l ´aigua.
Ara comprenc que l´abséncia és l´esquelet
de l´harmonia i que la mort és sediment,
polsim d´amor, habitacle de l´entrellum.
Antoni Gómez ( un amic i un gran comunicador pero a demes un gran poeta
El soroll del aigua
Aigua que brolla de la font neta i cristal·lina
Set que al caminant sacia i elimina,
gota després de gota que la sénia espenta amb força.
Corrent que crees la llum que enllumena el meu camí.
Aigua! que gota a gota elegixes el teu destí i el mar plaent rep.
Riu que xoca amb les onades afegint dolçor a la fúria d'un mar on el cor a vegades s'acosta a plorar un amor perdut que un altre renascut torna a consolar
( Ricardo Ruiz )
No hay comentarios:
Publicar un comentario